Com ha estat l'any 2011? És una pregunta que correspon més aviat al mes de desembre, però una conversa entre copes de vi m'hi ha fet pensar. 12 mesos són complicats de valorar i, sobretot, difícils d'ajuntar en una sola paraula. Com no de gener a novembre, hi ha hagut moments positius, però també forces de tristos. La família ha perdut una persona silenciosa, però que, a mi, sempre m'havia omplert de calma; alhora, hem vist com la nostre petita creixia i volava lluny enllà. I, sobretot, se'ns ha caigut la baba en veure com se'n sortia malgrat la distància dels que sempre ens hem cregut imprescindibles.
Tot i això, sí, he de dir que ha estat un gran any: un any de descobriments, de nous fitxatges a la meva vida i, sobretot, de bons moments i somriures. L'any vinent ha de ser molt millor. L'objectiu sempre ha de ser aquest: que sempre sigui una mica millor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada