Redecora't

Fa menys d'un mes que visc sola. Ja he pintat una habitació, he pujat un sofà i m'he creat una nova habitació. Encara, però, tinc la sensació de viure una provisionalitat. Quan sento un soroll, no puc evitar pensar. Mira, deu arribar l'Eli o l'Alba ja ha plegat. Però, no! Qualsevol soroll (per sort) no prové de casa, perquè quan jo tanco la porta ja no hi entra ningú més. Quan ho escrius sona trist, però el cert és que no ho és. És diferent i, fins i tot, gratificant, tot i que els records de l'etapa tancada em fan somriure.
Avui, després d'aquest mes "d'establiment" he decidit fer una mica de decoració al menjador que, després d'haver perdut alguns cd's, un equip de música i molts llibres, està quasi igual que fa prop de 3 setmanes. Ara, sobre una de les lleixes de l'estanteria hi descansa una fotografia. Entre les moltes que tenia, he escollit una meva i de la Marta que necessita una clara actualització. A part, he posat una de les fotos que, per mi, són de pensar: una de Llançà que també té molts anys. I quan m'he posat a redecorar, m'he recordat d'aquest petit blog oblidat i he decidit que, perquè no, aquest dia es mereix un post...
I després d'escriure, prossegueixo amb la redecoració. Totes les idees, són benvingudes.