Això de poder tornar a veure Bola de Drac en català i de fer-ne un mini-reportatge m'ha fet recordar una d'aquelles fotografies d'infantesa que, no saps perquè, mai ningú pot esborrar. Quan jo era petita passava les tardes a casa la meva àvia. Teniem un estrany pacte: un dia vèiem Bola de Drac i l'altre el Dicciopinta amb el Josep Maria Bachs, el seu autèntic idol televisiu. Era el nostre acord tàcit per passar la tarda en companyia i que les dues poguessim gaudir de la nostra estona d'oci. Jo era molt petita, l'època Teo, perquè ens entenguem; però recordo clarament els seus: "Mireia, aquest nen fa patades tota l'estona" i les meves respostes: "àvia, lluita contra els dolents".D'aquestes converses, fa més de 20 anys i, ho sento, només puc pensar que em sap molt greu que la meva germana no les hagi pogut tenir mai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada