Sovint quan et sents més còmode amb allò que tens, un petit cop de dits ho converteix tot en un polsim de color gris i apagat. Sovint quan la tranquil·litat impera en allò que t'agrada i t'hi sents còmode, tot s'acaba desmuntant. Potser és una crisi, una porta que es tanca, un mal moment; diuen, però, que tots aquests acaben compensats tard o d'hora. Diuen que les crisi són oportunitats, les portes que es tanquen s'obren i els mals moments passen. Sovint, però, crec que ens hem de donar el gust de sentir com tot es desmunta al nostre costat. I ho hem de poder fer sense la necessitat o l'obligació de ser feliços i creure que tot es repararà. Ara, això sí, és un "gust" que pel qual no ens podem deixar portar cada dia i durant massa temps. Només una estoneta de mal moment per després creure en aquells que diuen que les crisis són oportunitats i els mals moments passen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada