Aquesta tarda he recordat una anècdota que vam viure a New Orleans. Una noia, d'El Salvador, ens va preguntar d'on erem. En dir-li que veniem de Barcelona, ens va preguntar si parlàvem català. Nosaltres, òbviament, i ja una mica sorpresos, vam deixar anar un sí contundent. Però el que encara ens va cridar més l'atenció va ser quan va dir: "yo siempre he querido aprender esa lengua". Tot un honor i una caiguda de baba pel nostre país.
Avui, una conversa amb la Marta m'hi ha fet pensar, perquè ella me n'ha explicat una de millor. Ha conegut un noi de Munic a qui li pregunten: "ets alemany?" i contesta: "sóc bavarès, és com els de Barcelona que diuen que són catalans i no espanyols!".
Conclusió: mica en mica s'omple la pica i la nostra història es va coneixent.
Avui, una conversa amb la Marta m'hi ha fet pensar, perquè ella me n'ha explicat una de millor. Ha conegut un noi de Munic a qui li pregunten: "ets alemany?" i contesta: "sóc bavarès, és com els de Barcelona que diuen que són catalans i no espanyols!".
Conclusió: mica en mica s'omple la pica i la nostra història es va coneixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada