Les terrasses fan estiu. Qui no ha dit mai aquesta frase, aparentment buida, però, alhora carregada d'un sentit. Avui he compartit una terrassa amb algú diferent i molt especial per mi. Hi ha persones i persones. Gent al costat de la qual has passat tantes coses que les paraules, a vegades, hi sobren. Que si saps que pateix, encara que no ho sembli, tu també pateixes. Gent que coneixes a la perfecció i que, sí, sempre lamentes veure massa poc. Quan la veus pensant, sentit i explicant, sobretot si saps que ho passa malament, et rebenta profundament no poder-hi fer res i, sobretot, no haver-te'n adonat abans.
Avui, amb l'ombra de la distància que em separa de la meva germana, m'he adonat que els mesos d'octubre i novembre seran molt durs: les tindre totes fora. La sort és que el desembre me les acostarà més. L'objectiu exprimir una d'elles fins llavors.
Avui, amb l'ombra de la distància que em separa de la meva germana, m'he adonat que els mesos d'octubre i novembre seran molt durs: les tindre totes fora. La sort és que el desembre me les acostarà més. L'objectiu exprimir una d'elles fins llavors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada