Són pràcticament les 10 del matí. Necessitàvem una cura de son per reparar les més de 12 hores d'avió, sense comptar l'espera entre escales, que ens hem carregat a l'esquena. És un viatge diferent, té l'aire constant d'un comiat que, que vols que et digui, no ens ve gaire degust. Ella, però, ho mira tot amb la vista de qui sap que aquesta serà la seva ciutat d'acollida durant ves a saber quant. Nosaltres la mirem preguntant-nos si serà un bon allotjament per ella. Ella té por de complir o no expectatives. Un dubte que només alberga el seu cap, la resta sabem que ho farà amb escreix!
La ciutat té una humitat que pot arribar a resultar asfixiant, acompanyada per un aire americà barrejat amb l'europeu. No sé si us en feu idea! En qualsevol cas, les casetes petites, d'aire afrancesat (som al barri francès) fan parella amb grans edificis i cartells lluminosos. Una combinació tota estranya, però elegant i còmode! Avui ens toca fer camí fins al Mississipí que, de fet, no deixa de ser creuar dues travessies de carrers. Un gran riu que, ahir, des del taxi ja vem divisar a la distància. Ho farem esperant que sigui dilluns per conèixer de primera mà la University of New Orleans, la UNO, que serà la seva casa.
A tot això, amb menys de 12 hores d'acolliment a la ciutat ja hem descobert un lligam amb casa nostre. L'equip de futbol americà de New Orleans són els Saints de New Orleans. Hi veieu el lligam? :P
go saints! (els(et) seguiré d'a prop;)
ResponElimina