Les nostres cames (bé, un taxi) ens han portat avui a conèixer de primera mà els seus companys de viatge per aquesta ètapa que enceta. Hem conegut el seu coach i la veterana de l'equip a qui li he encarregat la tasca de fer de germana gran mentre un munt d'aigua em separi de la meva germaneta. El coach és una persona estricte, però alhora carregada d'efecte en les seves paraules i de serenor. Li parlava com el pare que serà mentre un oceà la separi dels qui realment ho són. La fins ara capitana de l'equip li ha donat les quatre claus per començar aquest periple per les ameriques. També ens les ha donat a nosaltres permeten que els nostres ulls coneguessin racons tant importants per ella com la seva habitació, el lloc on dinarà, l'aula de ciències o el gimnàs i la piscina. Òbviament, també hem donat un cop d'ull a un dels indrets on passarà més hores: la pista de tennis.
De tot plegat, de les sensacions, les paraules i l'espai et queda una sensació clarament agredolça. Dolça perquè és un petit paradís un espai amb tots els ets i uts carregat de comoditat, però agre perquè està a més de 10.000 quìlòmetres de casa. M'enduc una quasi certesa: serà feliç i viurà l'oportunitat de la seva vida!
Si voleu xafardejar http://www.uno.edu/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada