L'experiència de New Orleans s'ha acabat per nosaltres però tot just comença per ella. La vam deixar i sí, ho vam fer amb el cor en un puny. És difícil que algú que tant t'estimes estigui tant lluny de tu vivint una experiència tant gran i amb majúscules. Ho farà en un espai immillorable amb companys que, de ben segur, l'ajudaran. Però deixem ja el capítol de Nola i obrim el del retorn a la rutina, el so del despertador, la son que tanca les parpelles. Tot això, torna demà i amb un aire un tant original i pendent "del que durarà", però, això, ho deixarem per més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada